- Hola, bon dia. –entra una parella. S’asseu.
- Bon dia, ¿qué les pongo? –gran somriure d’orella a orella.
- Una cerveseta, i per ella, un Sprite sense gel. –sense deixar de llegir el diari. Ella juga amb el mòbil.
- Una cerveza y un Sprite...eee...¿cómo dijo? –desconcert.
- L’Sprite, sense gel, si us plau. –arrufant el nas.
- Perdone, es que no hablo vuestra lengua. – irritada.
- Ah, ja...Bé, sense gel vol dir sin hielo. Sense gel, sí? –sarcasme; la tensió augmenta.
- O sea, sin hielo. –¿quiere jugar? Tengo todo el día.
- Exacte, sense gel. –que n’aprengui doncs.
- Sin hielo pues. –¿qué se ha creído?
- Escolti senyoreta, podria atendre’m algú que parli en català? –això és intolerable!
- Ya le he dicho que no le entiendo. –menudo imbécil.
- Me gustaría hablar con el jefe. –m’entens ara?
- Yo soy la jefa. -¿ahora qué?
- Quiero una hoja de reclamaciones. –què dimonis s’ha pensat aquesta?
- No tenemos. –aunque tuviéramos.
La parella cansada de discutir, s'aixeca i se'n va. La cambrera, orgullosa d'haver-se fet respectar per aquesta parella d'intolerants. Ella no ha vingut des de l'altre punta del món per deixar-se trepitjar de qualsevol manera. No fem riure.
