Es tracta de l'última creació d'Ubisoft, els productors d'Assassins Creed, Prince of Persia o Splinter Cell, entre altres títols famosos; una companyia que es dedica a crear i desenvolupar jocs per a ordinador i altres plataformes interactives, Wheelman n'és el títol i Vin Diesel n'encarna el paper principal. La web del joc en qüestió presenta Barcelona com la capital cultural europea, i el jugador haurà de realitzar una sèrie de missions carregades d'adrenalina electrònica, des del Passeig de Gràcia fins al Port Vell, recorrent la capital catalana a tota velocitat.
Deixant el joc en si de banda, i l'anàlisi que se'n pugui fer des del punt de vista del consumidor, em sobrevé notablement com Barcelona ha resultat escollida per centrar l'escenari d'aquesta última producció de la companyia francesa. Normalment, quan hom s'imagina un ambient idoni per recrear persecucions, tiroteigs, robatoris i moviments que ocorren en els mons obscurs més enllà de la llei, pensa en Miami, Los Àngeles, Nova York, Tòquio, Hong Kong, o fins i tot, Moscou. Doncs no; Barcelona.
En qualsevol cas no ens podem enganyar; Barcelona i la radical transformació social que ha experimentat durant els últims anys presenta tots els al·licients per dedicar-hi un joc d'aquestes característiques. La nostra ciutat s'ha convertit, no tan sols en "la capital cultural europea", com pretén vendre'ns Ubisoft, sinó la capital mafiosa d'Europa. Llur sentència, tot i difícil de pair, es pot verificar dia rere dia llegint els enunciats dels mitjans nacionals: membres de la camorra napolitana viuen tranquil·lament al Maresme blanquejant diners; màfies de països de l'est trafiquen amb noies joves per a prostituir-les arreu del país, o et paren a l'autopista fent-te creure que són membres de l'ordre i et roben a punta de pistola; cèl·lules d'Al-Queda resideixen a certs barris cèntrics de Barcelona traçant el disseny logístic del pròxim atemptat; enfrontaments entre Ñetas i Latin Kings ja no són cap novetat; requisicions de droga provinent del Marroc ocorren amb certa freqüència; sindicats i treballadors emprenyats protesten dia si dia també tallant vies de circulació; policies corruptes que col·laboren en activitats il·legals... I així podríem seguir tot el dia. Què us deia? L'escenari perfecte.
Barcelona, la nostra gran ciutat, la ciutat de Gaudí; la metròpoli que projecta la cultura catalana arreu del món i que ens mostra com a poble més enllà de les nostres fronteres, aviat deixarà de ser un referent positiu per a nosaltres. Com a català, poques situacions superen la satisfacció d'anar a l'estranger i dir que ets de Barcelona, o dels voltants, i veure dibuixat un somriure d'enveja a la faç del teu interlocutor, que et diu que és una ciutat esplèndida. Aviat perdrem el crèdit que ens hem guanyat a pols durant la història, i des de fora ens veuran com uns indesitjables, amb el mateix recel amb que l'habitant estàndard de la península es mira un equatorià, un romanès o un algerià. No podem sinó esperar que d'entre la mediocritat política d'enguany, en sorgeixin respostes efectives i mesures contundents que retornin la nostra capital al lloc que es mereix; si és que encara hi som a temps.