El diari Avui va actualitzar, coincidint amb la diada del nostre patró, la seva pàgina electrònica. Personalment, m'agrada el nou disseny i sobretot la gran quantitat de vídeos i imatges que en definitiva formen part de la nova generació periodística, la informació a la xarxa. Divagant entre les noticies de la web, prorrogant llastimosament la meva inevitable tornada als llibres de text, he anat a parar al canal interactiu del propi diari, i allí, m'ha cridat l'atenció un vídeo que fa referència a l´ús incorrecte de la nostra llengua al Parlament de Catalunya. A aquestes alçades aventurar-se a pronosticar qui fou el gran perjudicat de l'anàlisi lingüístic no resulta gaire arriscat.
Com si d'una metàfora suculenta servida en safata de plata pel millor sommelier es tractés, la manera d'expressar-se del nostre cap executiu manté una estreta, i curiosa, relació amb el procedir de la seva gestió. El document en qüestió, determina que les principals carències del nostre líder polític són la pèssima utilització dels pronoms febles i l'absència absoluta de vocals neutres en la seva parla. Seria injust obviar que aquest personatge no és l'únic que provocaria urticària a Fabra, però dat el seu càrrec i el fet d'ésser el màxim representant nacional més enllà de les nostres fronteres, és lògic que l'examinem amb lupa.
Com deia, el llenguatge d'aquest home manté una analogia perceptible amb l'ens que ha encapçalat durant els últims anys. La formació del govern català actual, des d'un bon principi, va donar mostres de feblesa: una gran coalició de partits que no havien guanyats les eleccions i un antecedent roent, i molt recent, on els mateixos socis havien acabat llançant-se els mobles pel cap. Unes debilitats evidents que han anat confirmant-se a mesura que ha avançat la legislatura, condicionades redundantment per la pròpia feblesa del govern. Sense marxar gaire enrere, el caos provocat per un conseller totalment inepte, que s'ha guanyat a pols l'antipatia de les forces de l'ordre catalanes, hauria d'haver suposat la destitució fulminant d'aquesta figura rematadament incompetent, ara bé, la solidesa deficient del tripartit així ho impedí perquè també ens haguéssim quedat sense govern. Llàstima.
Per altra banda, en aquest exercici de reflexió, trobem la neutralitat; aquest cop però, en forma de correlació negativa respecte l'ús que en fa el màxim dirigent. Mentre aquest les defuig per manca d'habilitat lingüística, s'han convertit, alhora, en una remarcable senya d'identitat de la present administració. Quan hem clamat lideratge davant la ineficiència, no n'hi ha hagut; quan hem necessitat decisions contundents i impopulars, res; i quan la crisi ens ha estomacat per totes bandes, ells han seguit sent a l'esquerra, això sí, a l'esquerra del zero. Una manera de fer, o de no fer, possiblement adient per les possibilitats dels dignataris actuals, ja que si fer quelcom és sinònim de fer-ho malament potser és millor que seguim sense fer res. Ben neutres i anar tirant, que qui dia passa any empeny.
El Molt Honorable és una il·lustració clara del que viu la política catalana enguany, i representa perfectament els valors que transmet una institució que destaca per una manca de fermesa institucional que ja ha propiciat, de nou, el viratge cap al fracàs. Ell, que entre pronoms febles i vocals neutres, ja ha perdut tot el crèdit que mai se li hagués pogut oferir, és la viva imatge d'un govern decadent, sense propostes ni respostes. Ja ens ho van demostrar el primer cop; què podíem esperar del segon? Ex nihilo, nihil.
