La primera vegada que es guanya a qualsevol empresa, l'impacte extàtic de la victòria t'impedeix gaudir completament del que s'ha assolit. Assaborir l'èxit és complicat, tot succeeix tan ràpid que quan finalment et pares a pensar el que realment has aconseguit ja ho fas mirant enrere, i queda com un record llunyà. Per sort, a banda dels records i memòries que es difuminen amb el temps, sempre queden les fotografies, i en aquest cas, un gran robí vermell i una pedra zircònica al mig.
La segona vegada, el tast de l'èxit és més consistent. L'experiència t'ensenya que alçar-se amb el triomf deixa de ser un objectiu gairebé utòpic i el converteix en una realitat abastable; així, si finalment resultes vencedor de nou, la situació no t'agafa a contrapeu i frueixes al màxim dels instants posteriors. Talment, imatges i vivències romandran a la memòria, segurament més nítidament que la primera ocasió; i altra vegada, brillants.
La proesa, de moment, acaba aquí. L'any que ve tornarem a competir per repetir la gesta, i amb sort, engrandir la nostra humil llegenda personal. I els anells, és clar.