Durant anys, dècades; aquest posicionament polític generalitzat ha impactat a la societat de forma complexa, fins al punt que els partits considerats, si menys no, catalanistes, ERC i CiU, tenen a les seves files militants i simpatitzants força distants al catalanisme independentista emergent d’avui dia. En una política basada en les dretes i les esquerres els objectius dels partits s’han allunyat de les pretensions sobiranistes d’una important part de la societat; això no treu, però, que en determinades ocasions s’hagi defensat el dret a l’autodeterminació o l’ampliació de competències catalanes. En qualsevol cas, l’exemple més evident el trobem als programes polítics dels partits catalanistes majoritaris a cada procés electoral al que es presenten, les propostes polítiques en temes econòmics o social superen amb escreix les exigències, reivindicacions i promeses en clau nacional.
La situació actual és igualment complicada. Aquest oblit històric en matèria sobiranista ha creat una situació on per a molts components d’aquests partits el temps i l’esforç necessari per aconseguir avenços cap a la plena sobirania no ofereix cap benefici marginal, explicable per la forma de la que foren persuadits per formar part del partit, és a dir, per ser d’esquerres o de dretes. A aquests individus el professor S. els anomena free riders, aquells que consumeixen el servei que ofereix el seu partit, però en canvi només en retornen una part del que combrega, és a dir, promocionen els valors ideològics però no “malbaraten” el seu temps en promocionar el sobiranisme.
Tot plegat és un peix que es mossega la cua que l’únic que fa és apaivagar les aspiracions catalanistes. Nogensmenys, no ens trobem davant d’una batalla perduda. Després d’aquest intent d’anàlisi, en termes més o menys econòmics, en què intento explicar com s’ha arribat a aquesta situació i de quin mode afecta a la política catalana, és l’hora de trobar les solucions al problema: la principal funció de l’economia.
continuarà...
