Fa dies que li dono voltes a una qüestió que em preocupa, de forma segurament excessiva, sobre l'organització que lidera el doctor Carretero, Reagrupament.Cat. El que veritablement m'estranya, però, és que ningú s'hagi referit encara a la qüestió que jo abordo, encara que potser ho han fet i no ho he trobat. En fi, anem al gra.
A casa nostra entenem generalment com a barbarismes aquelles paraules que han sigut adaptades forçosament de llengües estrangeres i que no acaben de ser admeses com a mots correctes. Així mateix ho defineix el DIEC. Els barbarismes, com la pròpia paraula indica, vénen dels bàrbars, normalment percebuts com a éssers indesitjables i llunyans. Alhora, curiosament, la majoria dels barbarismes utilitzats són d'origen castellà, els bueno, pues, vale o el joder mateix en són els més clars exemples; una prova clara de la tradicional visió que històricament els catalans han tingut dels veïns castellans.
Utilitzant la web que he esmentat abans, de l'Institut d'Estudis Catalans, i la web de la RAE, la Real Academia Española, descobreixo que el mot "reagrupament" es pot catalogar, sense cap mena de dubte, com un barbarisme més mostra del setge lingüístic castellà a casa nostra. Tan "reagrupament" com "reagrupar" no són paraules correctes en català, és a dir, no apareixen al diccionari català, i en canvi, si que ho fan al diccionari castellà.
Em sembla una mica contradictori que la pretesa regeneració política catalana, que ha de situar el debat en clau nacional per davant el debat ideològic, estigui encapçalada per una organització que per anomenar-se utilitza un mot incorrecte que prové del castellà, pot haver qui digui que aquest fet demostra que ja s'ha fet tard i no hi ha volta de fulla. El primer projecte polític independentista i transversal, des de fa dècades a Catalunya, i amb possibilitats reals d'obtenir representació al Parlament, hauria de tenir cura de les formes que utilitza si realment vol convertir-se en aquest referent polític i social per a tots els catalans que desitgen que la nostra nació sigui plenament sobirana.
_____________________________________________
Gràcies a l'explicació de Reflexions en Català (vegi's el primer comentari) es demostra que la meva reflexió és totalment errònia i el mot "reagrupament" no es pot considerar com un barbarisme provinent de cap altra llengua forana. Feia dies que aquesta idea em rondava pel cap i potser la única manera de treure'n l'aigua clara ha sigut equivocant-me en l'anterior reflexió. A vegades només així es pot avançar. Això també em serveix per entendre una mica millor el que passa al món polític català, ens hem hagut d'equivocar, i més d'una vegada, per adonar-nos que ara per ara no hi ha ningú que ens pugui fer sortir de l'enroc institucional al que hem arribat (vegi's ILP), gentilesa de tots aquells partits que es fan anomenar catalanistes. Demano disculpes si aquest post us resulta una pèrdua de temps.