Enmig d’aquest poblat ensonyat Winthrop University emergeix com un font de vitalitat en aquesta zona del sud-est estatunidenc, una institució acadèmica que fou creada al 1895 per educar a les noies a ser professores i altres feines de l’època, i que fins al 1972 no decidiren ampliar l’oferta educativa i acceptar als nois. Avui dia, Winthrop està considerada una de les 10 millors universitats públiques del sud dels Estats Units per diverses publicacions de prestigi. Gran part d’aquest èxit rau en la proximitat entre l’alumne i el professorat, amb una mitjana de 23 alumnes per classe, la WU es desmarca de les grans universitats americanes on els estudiants no deixen de ser un seient ocupat a l’aula.
Avui, primer dia de classe, he tornat a començar la rutina acadèmica que tan m’agrada. Durant gairebé dues setmanes m’he limitat a entrenar, menjar i dormir, i l’abundància de temps lliure se m’acaba fent sempre excessiva, especialment quan estàs tan cansat de córrer i la calda de fora et deixa aixaropat. Així, retrobar-me amb l’habitud del dia a dia és una enorme alegria, es restableix l’ordre i l’organització en els meus quefers: matins classe, tarda entrenament i nit lliure. En un parell de dies hauré establert els patrons biològics de la gana i la son, i els ritmes cicardians, que em valdran fins al desembre, quan torni a casa. Mentalitzar-se que la vida és una rutina i que són els petits detalls que fan cada jornada especial és quelcom que crec haver assumit amb força facilitat, i és llavors quan la llibertat de no tenir obligacions per un dia es frueix millor. La rutina és la via que ens marca el camí, ahir igual que avui i avui igual que demà, i els petits excessos i luxes que ens oferim son el greix que fan que el nostre tren no s’acabi oxidant. Evidentment, també necessitem el combustible, la font d’energia, i si el que fem en aquesta seqüència repetitiva és a desgrat no anirem mai enlloc.
Com deia, avui he començat de nou i aquest quart curs l’he encetat a la classe de “Comunicacions Empresarials” i la professora ha resultat ser una hipòcrita. D’entrada ha prohibit les gorres aquestes de beisbol que du el jovent d’aquí i en canvi ella s’ha estat una hora i quart davant la classe amb les ulleres de sol al cap. Al final, després d’exposar llargament i de forma avorrívola fins a quin punt les comunicacions entre membres de les empreses es monitoren, s’estudien i s’aprofiten de les últimes tecnologies per perfeccionar-les, ens ha fet dividir en quatre grups diferents a partir de la nostra personalitat; el millor de tot és que no ha usat cap súper tecnologia avançada que determina el teu caràcter de forma instantània, sinó que s’ha valgut de l’ancestral “Roda Medicinal” que durant segles han usat els indis Lakota, o Sioux, per distingir-se. Jo he resultat ser una àguila, la meva estació és la primavera, el meu color és el groc i la meva principal característica és que sóc un visionari. Ja veurem.