A grans trets, els avantatges d’aquests competidors emergents són fàcilment identificables. En primer lloc, trobem l’abaratiment del transport gràcies, en part, a les companyies low cost: avui es més barat que mai desplaçar-se per Europa, especialment dins de la zona euro. Fora del mercat comú, on els països no usen la moneda única, la debilitat de les monedes locals envers l’euro n’augmenten l’atractivitat per als potencials consumidors al trobar-se davant d’un producte més barat; i curiosament aquest mercat, el de la zona euro i el Regne Unit, són els principals usuaris del servei que s’ofereix a les nostres costes. Finalment, podríem destacar com un vertader handicap per al nostre turisme la relativa antiguitat de la infraestructura que es disposa; si bé a llocs com Santa Susanna gran part dels hotels són nous com igualment ho és el passeig, a Malgrat ens estavellem amb una situació diferent, on la majoria dels establiments i també el passeig denoten el llast de tants lustres d’activitat frenètica. En canvi, i de forma inherent a la seva qualitat de nous competidors, aquestes zones emergents disposen en general d’una infraestructura molt més nova en comparació a la d’aquí, i per tant, més atractiva. Podem concloure, sens dubte, que la competència d’aquests nous agents és directa i que el marge de beneficis que fins ara gaudia el sector tendirà a la baixa. Es dir, el trosset de pastís serà cada vegada més petit.
Aquí és on entra en joc l’especialització que anteriorment esmentava; s’ha d’anar una passa més enllà. S’han d’aprofitar les oportunitats que ofereix l’entorn i exprimir-les al màxim, i si per exemple no podem competir en tenir una moneda més dèbil i atractiva, per motius evidents, hem de centrar-nos en actualitzar les noves infraestructures i eliminar aquells elements que col·laborin amb l’estancament del sector. Definir el producte que es ven més enllà del sol i la platja, que ja no només es pot trobar aquí, representa igualment una variable transcendental pel futur del negoci. Ja s’han intentat fórmules com la promoció del turisme familiar o, com hem pogut veure recentment, la declaració de Blanes com a localitat “gay friendly”, tot això encaminat a consolidar un tipus determinat de consumidor i almenys garantir completament el trosset del pastís que parlàvem. Aquest tipus d’iniciatives són positives, però l’esforç de totes les entitats implicades ha de ser total o tot plegat resultarà una pèrdua de temps. Òbviament, el desenvolupament dels establiments dependrà de la iniciativa privava particular, però l’administració també hi desenvoluparà un paper crucial amb les restriccions i regulacions que faci i el compromís que prengui amb la rehabilitació dels espais públics com el propi passeig marítim.
