Abans d'encetar un nou escrit m'agradaria col·laborar amb la difusió d'un text molt interessant aparegut recentment a diferents indrets de la bloquesfera catalana. El vaig descobrir al blog Té la mà Maria, però altres companys a la xarxa, com el MalgraTot, ja se n'han fet ressò. Val la pena dedicar-li una estoneta perquè el material que s'hi exposa és força suculent.
___________________________________________________
Per primer cop en forces anys Exxon Mobil no és la corporació més valuosa del món al llistat que realitza el Financial Times cada quart d'any. El seu lloc l'ocupa el nou gegant mundial de la indústria energètica: 中国石油天然气股份有限公司. L'equivalent llatí a aquest cúmul de signes orientals és PetroChina Company Limited, com deia, l'empresa amb el valor de mercat més gran del món.
Aquesta empresa es creà el 1999 com a part de la reestructuració interna de la Corporació de Petroli Nacional Xinesa (CNPC), corporació controlada pel govern de la República Popular de la Xina que, juntament amb Sinopec, l'altra gran empresa dels sector, componen el duopoli de la comercialització i venda dels productes derivats del petroli al mercat xinés. Un mercat gens menyspreable si valorem els més de mil milions potencials consumidors que hi habiten.
Durant la última dècada, la irrupció del monstre asiàtic ha disparat la demanda nacional de cru i derivats; així, en pocs anys i en gran part gràcies a la política intervencionista i proteccionista del govern xinés, PetroChina s'ha establert com una de les companyies més importants del món. Tot un exemple de capitalisme d'estat en una economia cada vegada més global.
Les necessitats energètiques de les creixents activitats industrials del país han col·laborat a que el govern xinés invertís en la recerca de nous pous i en l'establiment de nous acords comercials amb potències explotadores d'arreu del món. Els recursos, però, són limitats, i la tradicional demanda dels països occidentals no sembla indicar un canvi de tendència a la baixa a curt o mitjà termini; per tant, no és del tot il·lògic pensar que ben aviat podrien encetar-se conflictes directament relacionats amb l'aprovisionament de combustibles fòssils, si no és que aquest fet ja s'ha produït. El març passat PetroChina va arribar a un acord amb Veneçuela per construir una refineria de 8.000 milions de dolars a Guangdong establint així una gran aliança estratègica i assegurant-se 200.000 barrils de petroli al dia provinents del país sud-americà. Hugo Chavez, frisant per desempallegar-se de la dependència del seu enemic imperialista va afirmar que el petroli de Veneçuela "es troba al servei de la Xina" i que "tot el petroli que la Xina necessita pels propers 200 anys es troba a Veneçuela."
Ara per ara resulta inquietant observar fins a quin punt creixen les tensions sobre el control dels recursos energètics, així com els moviments que realitzen els diversos blocs interessats; però ja hi ha qui afirma que és una qüestió de temps i que no hi ha marxa enrere: la guerra del cru ja ha començat.
