Les anomenades eines 2.0, que ara estan tan de moda, tenen infinitat d'aplicacions i usos per a millorar les comunicacions i els fluxos d'informació arreu del món. No és difícil imaginar-se fins a quin punt han calat aquests elements interactius dins la societat observant els milions d'usuaris de tots els indrets i racons dels cinc continents que ja acumulen aquestes xarxes. De fet, si Facebook fos un país seria el tercer més poblat, que es diu ràpid.
Entre aquests centenars de milions, però, no tothom busca la fruïció personal o el gaudi que busquem la majoria. Obeint aquest patró tan humà que ens diu que sempre ha d'haver-hi una quota d'oportunistes malparits que es beneficia de la bona voluntat de la resta, les xarxes 2.0 també són un cau de potencials delinqüents i transgressors.
La realitat és que la quantitat de mala fe que campa, o navega, per la xarxa és força considerable. Fa cosa d'una setmana, llegint al Huffington Post, un curiós titular atreia el meu interès. "Els usuaris de Facebook i Twitter podrien trobar-se amb increments a les seves assegurances".
Anem a pams. El Twitter és una d'aquestes xarxes tan populars que es troben en ple creixement exponencial. Aquesta peculiar xarxa social ha creat, desenvolupat i implantat el concepte de microblogging a Internet, i tot i que al principi, com a moltes altres persones, a mi tampoc m'acabava fent el pes, al final li he trobat el què i m'he acabat unint a la llarga llista de "twittejadors".
El cas és que el Twitter també incorpora una petita opció anomenada geotagging que permet als usuaris identificar les coordenades des d'on hom "twitteja" i localitzar-lo geogràficament. Bàsicament, aquest mecanisme permet a tothom que ho desitgi saber on et trobes en aquell precís instant, i ja han aparegut els primers casos on s'ha relacionat el robatori en algun domicili amb els comentaris que el propietari ha publicat al Twitter. Les companyies asseguradores, que tampoc s'estan per gaires romanços, ja han fet arribar la seva advertència.
Aquests exemples sempre van bé per recordar que tots els progressos tenen els seus inconvenients; i, dins d'aquesta bogeria mundial amb les xarxes socials, mai va malament tenir una mica de cura i procurar protegir la intimitat de cadascú. Al final, què ens queda si ens ho ensenyem tot a la xarxa?
