Ara fa gairebé un any redactava l'escrit Segon Cop on explicava les sensacions que provoca assolir els èxits establerts al principi de temporada i esdevenir triomfador. Un dels detalls que vaig obviar en aquest primer escrit és que quan més temps ets membre d'un equip més important és el teu rol i més identificat et sents amb els triomfs que s'aconsegueixen col·lectivament.
La fruïció d'aquest tercer anell de campions ha sigut igualment extàtica. Si l'any passat ja vam combregar-nos a l'èpica i aconseguirem guanyar la conferència al camp dels nostres màxims rivals a la pròrroga, aquest any, tot i no ser favorits, hem revalidat el títol. L'esforç fou monumental, els quarts de final i la semifinal els vam guanyar per penals on com a cinqué llançador vaig sentenciar les dues eliminatòries. A la final, vam remuntar el gol que ens van marcar al primer minut de partit per acabar guanyant 2-1.
Aquest any ha sigut realment especial. Més enllà dels èxits de l'equip el reconeixement individual també s'ha produït, a l'entrega de premis em van atorgar l'MVP del torneig de conferència. Ara ja són tres campionats en quatre anys i tot indica que l'any que ve tornarem a ser uns candidats ferms al títol. Talment com deia fa un any, tornarem a competir per repetir la gesta, i amb sort, engrandirem la nostra humil llegenda personal.
