D'entre totes les sortides culturals la que més em va impactar fou la visita a la Colònia Vidal a Puig-reig, Bages ja fa uns anyets. Em semblà fascinant el funcionament i l'estructura d'aquell poble/empresa que representava, d'una banda, un dels èxits més evidents de l'emprenedorisme que ha caracteritzat històricament als catalans i, d'altra banda, una organització empresarial única fruït d'un període històric i unes condicions de treball determinades. Eventualment les colònies a la riba del Llobregat, com la de la família Vidal, anaren desapareixent quan altres agents econòmics més competitius dins la indústria del tèxtil foren capaços de superar l'avantatge comparatiu inicial de les tèxtils catalanes. Tota una visió empresarial quedà obsoleta i les colònies deixaren de produir convertint-se en elements pòstums del ric llegat industrial del nostre poble.
Unes quantes dècades més tard, en ple segle XXI i ben entrada l'edat digital, un nou escenari social i cultural està donant peu a una revolució dins del món empresarial reinventant la interacció entre el treballador i l'empresa. Si antany foren les necessitats més bàsiques, fisiològiques, les que empenyeren als treballadors a viure i treballar a les colònies, les causes actuals d'aquesta evolució són clars exemples de les noves necessitats d'ambdós treballadors i empreses. L'elevat nivell d'exigència laboral combinat amb la potent demanda per la compaginació de la vida laboral amb la familiar condueix inevitablement al sorgiment d'estrès i la conseqüent reducció de la productivitat de l'assalariat. Era l'hora de trobar solucions.
Si bé les colònies tenien habitatges, botigues, escoles, esglésies i espais d'oci com teatres o biblioteques, convertint-les gairebé en nuclis autosuficients, les noves empreses punteres d'avui posseeixen campus que ofereixen botigues, restaurants, cafeteries, cinemes, sales de joc, guarderies, servei de rentat de cotxe, bugaderia, rocòdroms, classes de ioga, pilates, i la llista segueix. Ara els anomenen campus i el principal visionari d'aquest projecte és Google i el seu Googleplex.
L'empresa és al cap i al fi un dels sectors més dinàmics que existeix dins de l'economia. La competència salvatge obliga als grans jugadors a cercar noves maneres d'obtenir benefici marginal, i en els temps que corren, on precisament el capital humà és el més valorat dels recursos, les grans multinacionals s'espavilen perquè les seves unitats productives siguin felices, es sentin motivades i produeixin al màxim rendiment. Un concepte empresarial que anys enrere fou referència del nostre país reneix en una versió modernitzada per donar resposta a les demandes d'un dels sectors econòmics més competitius del planeta. Ara que sembla que el país es troba amb l'aigua al coll humils exemples com aquest em fan retornar l'esperança i creure que ens en sortirem. Ens reinventarem, per moltes traves que ens posin, i seguirem endavant. Com ja ha succeït tantes altres vegades.