Tocar Sostre

Quan els homes encara no ho eren i es desplaçaven a quatre grapes d'aquí a allà, totes les accions que emprenien estaven enfocades a un objectiu comú; la perpetuació de l'espècie. No és estrany, doncs, que aquesta especialització tan concreta aviat proveís els seus fruits. De les quatre potes a les dues cames, de la branca a la corbata; entremig, el foc, la roda, el vapor, l'àtom, la lluna i el facebook.

Si n'interioritzem la vertadera essència, l'origen de les nostres motivacions, la gènesi de la sinapsi, també els contemporanis enfoquem gran part dels nostres esforços a la mateixa causa. Des de rentar-nos les dents dos o, preferiblement, tres cops al dia; destriar la parella genèticament més apta, escollir una opció política o posar-nos el cinturó al cotxe, la meta és la mateixa. Així com uns vingueren, uns seguiran. Hauria de ser de rebut col·laborar en aquesta magnànima empresa col·lectiva i, de fet, la societat ja ha implementat mecanismes per què així sigui. Llars d'infants, escoles i universitats per a futurs col·laboradors; casals d'avis i hospitals per aquells que ja no poden col·laborar més; presons i reformatoris per aquells que simplement no volen col·laborar. Les normes i pautes de conducta varien però el marc i les condicions generals sempre han romàs entre els mateixos paràmetres.

El problema de veres sorgeix amb el conformisme, quan ens pensem que ho tenim tot fet i que som el que tots els que vingueren abans haurien volgut ser. Aquesta suficiència postmoderna, el luxe del temps malversat en activitats innòcues, en passatemps improductius; aquesta felicitat tan poc exigent, instigada pel subsidi intel·lectual -"no et preocupis, ja pensarem per tu". I clar, les conseqüències són inevitables, si certes tendències i comportaments es mantenen constants la propera generació serà la primera de la història amb una esperança de vida inferior a la dels pares.

Tard o d'hora haurem de retre comptes. Com t'ho has empescat per assimilar els conceptes dats, fornir-los i transmetre'ls? Què has fet per millorar l'espai vital dels que t'envolten? No es tracta de jutjar ningú, sinó que cadascú es jutgi a ell mateix. I per moltes distorsions que ens n'allunyin l'objectiu segueix sent el mateix i sempre hi som a temps. Surt al carrer, i col·labora.

____________________________________

També podeu trobar aquest article al Diari Maresme fent clic aquí.

Read More

Conflictes Domèstics

S'han guanyat masses batalles als Estats Units perquè arribem els estudiants internacionals de torn i ens permetem segons quines concessions. El petit incident es generà durant la celebració de l'any nou asiàtic al campus; tot i que fou el dia 3 de febrer nosaltres férem el festival el passat dimecres 16, un acte que precisament em va tocar a mi organitzar.

Es el torn de Hang-Ying, "Lia" de nom americà, que puja a l'escenari i explica que ella és de Taiwan i que tocarà un seguit de peces breus al teclat, tradicionals del seu poble. També comenta que és molt feliç per poder compartir part de la cultura del seu país amb la resta d'estudiants de la Universitat. Lia toca, ho fa molt bé, tothom aplaudeix.

A l'endemà, de nou a l'oficina, i sense haver de pensar en el festival per primera vegada en diverses setmanes, entra la Lia somiquejant entre commocionada i espantada. Consternat, pregunto què li ha passat i em confessa que té problemes. Poques hores després d'haver finalitzat l'esdeveniment un dels estudiants xinesos va actualitzar el seu estatus al facebook degradant amb sornegueria el fet que ella es consideri de Taiwan. Ben aviat no pocs dels altres 57 xinesos que hi ha al campus van "agradar" el comentari.

Essent la única taiwanesa a la universitat, diu, entre singlots, que les fins aleshores amigues seves xineses ara la ignoren i que té por que la resta d'amics li facin boicot. No és gaire complicat entendre com immediatament vaig sentir una certa complicitat i empatia amb la seva situació. En això de veïns inhòspits també n'hem fet carrera.

La situació fou tallada de soca-rel, i un parell de trucades entre la Directora del Centre Internacional i el Vicepresident d'Afers Estudiantils, provocaren una immediata excusació pública. Personalment, em quedo amb el detall de la reacció dels estudiants xinesos, com ovelles a donar suport a la ideologia institucional, sense cap tipus de reflexió, sense cap mena de personalitat; sense ni tan sols pensar quin és el fonament del seu posicionament més enllà de ser el que els van ensenyar a l'escola. En un país on, com ja he comentat altres vegades, els ciutadans són mers peons del poder, diu molt que tots els estudiants que tenim aquí s'especialitzin en comptabilitat i en no cap altra cosa.

Read More

Revolució 2.0

Haurà valgut la pena la tensió, la suor, l'esforç; la gana, els plors; la sang vessada? Hauran valgut la pena els centenars de màrtirs? La resposta ràpida és rotundament afirmativa, s'han aconseguit el objectius, Egipte ja és lliure; però sols la perspectiva temporal ens valdrà de baròmetre per emetre un veredicte fiable.

Des d'un punt de vista sociològic cal destacar que aquesta ha estat segurament la primera revolució 2.0 de la història. De fet, Wael Ghonim, un dels icones entre els activistes de l'oposició egípcia, ha comentat a la CNN que vol donar-li les gràcies personalment a Mark Zuckerberg, i és que el Facebook ha estat un dels factors determinants en l'èxit d'aquesta revolta. L'accés a la xarxa social per excel·lència ha permès als joves egipcis coordinar-se de forma massiva, i el suport transversal dels sectors demogràfics ha aconseguit arrencar d'arrel l'enrocat statu quo del país.

A l'altra banda de l'espectre, l'octogenari Mubarak (82 anys!) deia abans ahir que no marxava i ahir, en canvi, un cop fetes les maletes, desfetes les maletes i instal·lat al seu retir daurat, Shark el-Sheim, perla turística al sud de la península del Sinaí, ha renunciat al càrrec de President. Aquesta oscil·lació tant veloç d'aferrar-se al ceptre presidencial amb ungles i dents a baixar del tro sense més resistència ofereix fonaments per a diverses teories, la més probable essent que el venerable Hosni estava assegurant els seus estalvis personals abans de retirar-se per sempre. Tampoc ha quedat gaire clar que el faraònic president s'hagi sortit amb la seva, car des de Suïssa han informat que els seus béns han estat congelats.

Sigui com sigui, les gents del Nil s'han alliberat del jou que els regia durant diverses generacions i s'albiren temps de canvi en el bressol de la civilització mediterrània. En aquest memorable exercici d'unitat cívica els egipcis han demostrat que quan convé seguen cadenes.

Read More

Dies Grisos

Estem en una d'aquelles setmanes en que hom té la sensació que el decaïment s'està convertint en tendència, per molt s'esforci en eludir-ho. La desmotivació és, freqüentment, el gatell que inicia el procés i els factors externs que t'envolten s'encarreguen de la romanalla. Els dies passen i tu romans. Quina és la petja que deixes?

Fa quatre o cinc dies que no apareix la llum del Sol; es nota en els ànims de la gent. Cares llargues i més grises que el cel arriben d'hora a l'oficina i marxen tard cap a casa. Es un dimecres qualsevol, fa un fred que pela, i sembla que no hagi de passar res. Encara que ens costi de creure ens encomanem els uns als altres, també aquells que sempre esbossen un somrís càlid, que sense dir res ho diuen tot, ara desdibuixen una ganyota tèbia i se'ls endureixen llurs faccions.

Per sort, tot és temporal. Així com arribà l'espessa boira dies ençà avui s'ha esvaït amb el primer llostre matinal. La darrera novel.la llegida, una relat clixé sense cap esquer que t'arrossegui i et faci imaginar, es converteix en una referència perfecta pel següent llibre. Només podem apreciar allò que es bo de debò si ho podem comparar amb el que no ho és tant.

Ens deixem encomanar de nou i tornen els somriures, el xivarri, la fressa dels dies distrets. Ningú en parla però tothom recorda la boira, i fins que no torni a quedar desapresa en algun calaix de la memòria, seguirem gaudint de la rutina dels dies. Avui, per exemple, és l'Any Nou Lunar i els estudiants asiàtics estan d'enhorabona. Bon any.

Read More