Haurà valgut la pena la tensió, la suor, l'esforç; la gana, els plors; la sang vessada? Hauran valgut la pena els centenars de màrtirs? La resposta ràpida és rotundament afirmativa, s'han aconseguit el objectius, Egipte ja és lliure; però sols la perspectiva temporal ens valdrà de baròmetre per emetre un veredicte fiable.
Des d'un punt de vista sociològic cal destacar que aquesta ha estat segurament la primera revolució 2.0 de la història. De fet, Wael Ghonim, un dels icones entre els activistes de l'oposició egípcia, ha comentat a la CNN que vol donar-li les gràcies personalment a Mark Zuckerberg, i és que el Facebook ha estat un dels factors determinants en l'èxit d'aquesta revolta. L'accés a la xarxa social per excel·lència ha permès als joves egipcis coordinar-se de forma massiva, i el suport transversal dels sectors demogràfics ha aconseguit arrencar d'arrel l'enrocat statu quo del país.
A l'altra banda de l'espectre, l'octogenari Mubarak (82 anys!) deia abans ahir que no marxava i ahir, en canvi, un cop fetes les maletes, desfetes les maletes i instal·lat al seu retir daurat, Shark el-Sheim, perla turística al sud de la península del Sinaí, ha renunciat al càrrec de President. Aquesta oscil·lació tant veloç d'aferrar-se al ceptre presidencial amb ungles i dents a baixar del tro sense més resistència ofereix fonaments per a diverses teories, la més probable essent que el venerable Hosni estava assegurant els seus estalvis personals abans de retirar-se per sempre. Tampoc ha quedat gaire clar que el faraònic president s'hagi sortit amb la seva, car des de Suïssa han informat que els seus béns han estat congelats.
Sigui com sigui, les gents del Nil s'han alliberat del jou que els regia durant diverses generacions i s'albiren temps de canvi en el bressol de la civilització mediterrània. En aquest memorable exercici d'unitat cívica els egipcis han demostrat que quan convé seguen cadenes.