Encara avui aquest període és motiu d'anàlisi a les aules de finances i inversions d'universitats d'arreu. La Gran Depressió, que durà una dècada, any amunt any avall, en fou la conseqüència directa. Dins d'aquest interval, l'any amb l'impacte social més elevat fou el 1932, en els tres anys anteriors el nombre de parats va augmentar un 607%, moment en què l'atur nord-americà registrà un màxim històric encara vigent, 21,7% (altres fonts diuen fins a un 25%).
A Espanya no és cap secret que les coses no van gaire bé; de fet, podríem dir que estem pagant els plats de la gestió nefasta d'una crisi anunciada. Si entrem al web de l'Institut Nacional d'Estadística veurem que l'atur pel quart trimestre del 2010 és del 20,33%. I les previsions per aquest any no són gaire bones.
Analitzant les dades amb més profunditat descobrim que un 14% de la població espanyola assegura haver tingut dificultats per proveir-se de menjar durant el darrer any, que tenim la tassa d'atur més elevada d'Europa de llarg, i que els nostres estudiants treuen pitjors resultats acadèmics en comparació amb la majoria de països desenvolupats(*); mentrestant, nosaltres seguim preocupats amb allò que vertaderament ens preocupa.
Fent servir la interessant gràfica que calcula la "Felicitat Nacional Bruta" (Gross National Happiness), desenvolupada per Facebook a partir dels comentaris generats pels seus milions d'usuaris, ens adonem que l'augment de felicitat més radical de l'any passat, sense comptar Nadal, Any Nou i Sant Valentí, es produeix el 10 de Juliol quan Espanya conquereix el món de la pilota; d'altra banda, la davallada més important es produeix el 27 de Novembre, curiosament quan el Barça li clavà la maneta al Madrid. Entre tanta misèria, almenys formem part d'un estat que té ben clares les prioritats.
(*) Dades recopilades del blog Llibertat d'en Salvador Garcia-Ruiz.
_________________________________
També podeu llegir aquest article publicat al Diari Maresme aquí.