Es poden fer servir tants matisos com es vulgui, descontextualitzar declaracions fins al límit de la imaginació manipuladora o buscar totes les justificacions possibles a batalles perdudes temps ençà, i encara serà evident que el procés és imparable, malgrat el titànic esforç . Almenys la sensació que es percep des de milers de quilòmetres de distància no ofereix gaires dubtes, si els mitjans de comunicació funcionessin com el Twitter, "independència" seria trending topic; cada dia.
El concepte, que fa pocs anys era encara tabú, va començar a perdre la vergonya amb el decaïment del pujolisme institucional, per bé que el pujolisme com a moviment social transversal encara segueix sent el mirall de molts catalans, i la idea d'una possible secessió ja es tracta com una realitat diària. Només cal seguir les valoracions que n'apareixen al respecte provinents de tots els àmbits socials i els espectres polítics.
M'és impossible comparar la situació que es vivia a Catalunya durant la transició amb l'actual perquè encara em quedava més d'una dècada per conèixer el món, però un dels referents culturals més recurrents d'aquella època s'esdevé altra volta ben actual. Si tu l'estires fort per aquí, jo l'estiro fort per allà. Ahir els presidents Mas i Pujol votaven "Sí" a la consulta sobiranista, Laporta els criticava per fer-ho d'amagat i Herrera no ho feia per la manca de l'opció federalista; avui Vila d'Abadal apostava obertament per la independència en un article als mèdia, i demà qui sap si TeleMadrid debatrà les evidències inapel·lables que demostren que una Catalunya lliure s'enfonsaria en la llacor.
Estem en un punt en què, per bé o per malament, cada dia tenim la qüestió nacional sobre la taula. I no hi ha dubte que això és bo, molt bo. Fins i tot l'atzucac polític català, aquest concepte tan emprat els últims mesos, deixa de ser un cul-de-sac infranquejable per convertir-se en un obstacle imaginari creat per la prudència col.lectiva catalana heretada L'eix nacional acapara portades i el debat indetitari ha centrat una postura reservada als extrems. Ja no hi ha volta enrere, segur que tomba.