27/05/2011

Futbol, demà i més enllà

Miquel
Rumiant sobre les possibilitats que se m'ofereixen per seguir la gran final de demà, he recordat el que em va explicar en D. fa unes setmanes; ho recordo i encara no surto de l'embadaliment. Ell és una de les amistats que més admiro, és un paio intel·ligentíssim que tot just acaba de graduar-se amb doble carrera, matemàtiques i ciències de la computació, i ja se l'estan disputant diverses empreses dels Estats Units, entre elles alguna situada a Silicon Valley. Ara ja no sé quan el tornaré a veure.

En una de les extenses xerrades en les que ens submergíem sempre que coincidíem em va explicar el que jo ara recordava: existeix una companyia que està desenvolupant la tecnologia per projectar esdeveniments esportius en directe en una altra instal·lació. Ens entendrem millor amb un exemple; demà el Barça juga a Wembley i imaginem que el Camp Nou disposa d'aquesta tecnologia, mitjançant un sistema de canons de llum capaços de crear hologrames tridimensionals amb volum podríem anar a l'estadi i seguir el partit amb tots els jugadors, pilota i àrbitres plasmats al terreny de joc. Sobre el paper, el sistema serà tan precís i la projecció tan exacte que no ens adonarem de la diferència. Penso en un Camp Nou ple a vessar seguint la final en directe mentre el partit es disputa a milers de quilòmetres de distància; em sembla una idea brillant.

Si el company no anava errat, els drets d'aquest invent ja han estat comprats per un magnat rus que planeja dur-ho a la pràctica per la Copa del Món del 2018 que precisament s'organitzarà al seu país. Fins aleshores paciència i gaudir del futbol com sempre hem fet. La pantalla gegant de demà és a l'Arc de Triomf, esperem que sigui un bon presagi.

22/05/2011

Valoració Electoral (II): Malgrat de Mar

Miquel
Havent emès el vot que em correspon i fet ús del dret a decidir qui i què vull pel meu poble, aprofito el dia per reflexionar sobre la campanya electoral viscuda a Malgrat. L'objectiu de les línies que segueixen no és el d'influir la decisió de ningú, a aquestes alçades la majoria ja deu haver decidit, sinó que es tracta d'una recapitulació de diverses anotacions mentals que anat emmagatzemant les darreres dues setmanes. Emprant l'estructura utilitzada en un exercici similar de fa uns mesos, intentaré posar ordre a les conclusions extretes dels dos debats organitzats entre els alcaldables de les formacions que presenten llista a la vila. I, fent ús de l'avinentesa, un breu pronòstic per la jornada d'avui.
__________________________________

PSC: 20 anys avalen la batllia de Conxita Campoy al capdavant de l'administració local, aquells que tenen més memòria (o més edat) seran capaços de determinar si la valoració final és positiva o negativa. Per molts altres, com jo mateix, la única manera de fer aquesta valoració, a falta d'altres referents locals, és comparant l'evolució del nostre poble amb els del voltant. En dues dècades s'ha fet molta feina i Malgrat de Mar ha canviat moltíssim; obvietats banals a banda, l'enfocament de l'alcaldessa sempre ha sigut de poble i no sembla que hi hagi gaire interès en canviar, Malgrat es troba a la volta dels 20 mil habitants i pot ser el propi projecte de poble de l'actual batllessa el que l'acabi condemnant en una contraproduent paradoxa. En ambdós debats l'alcaldable socialista s'ha mostrat un pèl més nerviosa que de costum, opinió personal contrastada amb altres convilatans, però mantingué el caràcter incisiu i el discurs habitual dels darrers temps. La llista presenta moltes novetats i algunes de les noves incorporacions no semblen massa convincents, l'eslògan "Per a tothom...Conxita" corrobora el caràcter personalista de la candidatura. No hi ha gaires dubtes que el PSC seguirà sent la força més votada; ara bé, caldrà veure si les fluctuacions de les altres formacions i l'aritmètica final els permet seguir governant quatre anys més, allargant l'actual etapa a 24 anys.

ERC: L'executiva local d'Esquerra enceta un nova etapa coincidint amb l'aparent procés de retrobament intern del partit a nivell nacional. La llista republicana està encapçalada per quatre independents, i si bé es poden trobar avantatges i inconvenients a aquesta decisió, emetent detalls puntuals i adoptant una perspectiva general no crec que digui massa en favor del partit. L'alcaldable, Obdúlia Quatrecases, em va decebre àmpliament en les dues trobades preelectorals entre els aspirants a la batllia. La cap de llista d'Esquerra es va limitar a llegir, literalment, els paràgrafs precuinats a casa evidenciant unes mancances greus en la seva eloqüència. L'exemple més palès el trobem en els torns de rèplica del segon debat en els quals la candidata va continuar llegint en comptes de fer un vertader ús del dret a la refutació. L'únic aspecte positiu recau en el fet que és molt probable que el debat fos seguit per moltes més persones a la ràdio que no pas en directe; i a través de les ones l'excel·lent dicció i pronunciació dels fragments llegits poden haver presentat la candidata com una alcaldable capaç. Serà molt interessant seguir les seves intervencions als propers plens. L'eslògan d'Esquerra de Malgrat, adoptant el lead general del partit, "Sempre hi som", no em sembla gaire encertat. El segon missatge de campanya "Amb tu fem poble" també em resulta un xic vague. Penso que Esquerra es ressentirà del desgast del partit a nivell nacional i pel fet de presentar una llista que presenta forces dubtes. L'escenari més plausible és que permutin posicions amb CiU i s'instal·lin com a tercera força en el consistori malgratenc.

CiU: Neus Serra encapçala la llista de la federació nacionalista a Malgrat de Mar per tercera vegada consecutiva. Seguint el contingut guanyador de l'estratègia dissenyada per David Madí que conduí Artur Mas a la presidència de la Generalitat, la secció local dels nacionalistes també ha abogat amb fortesa pel "canvi", i el motto de campanya és "Junts, podem fer el canvi". L'embranzida de les autonòmiques del desembre pot jugar molt a favor de CiU, i a hores d'ara és l'única formació amb opcions reals d'accedir a l'alcaldia si els vots sumen i s'arriba un acord amb ERC. Els candidats a la llista que aspiren a assolir un seient al consistori són un aliatge dels actuals regidors amb nous reforços que tindran bastant a dir ens els temps venidors. No s'ha deixat de repetir que les vibracions en el si de la federació han estat molt positives durant tota la campanya i fins l'alcaldable, desacreditada en diverses ocasions per el to d'algunes de les seves intervencions en els plens locals, sembla haver canviat el tarannà durant els dos debats i abraçar el positivisme que destil·la el missatge de CiU. Com mencionava anteriorment és molt probable que s'intercanviïn les posicions amb els republicans i s'estableixin com la segona força més votada de Malgrat. Caldrà observar què succeeix un cop finalitzat l'escrutini, que resoldrà la incògnita més important del dia: aconseguirà Neus Serra, com el President Mas, assolir l'objectiu al tercer intent, o les bones vibracions no seran suficients per impedir que els socialistes revalidin el seu mandat? De produir-se aquesta última premissa es preveu que el "canvi" que es volia implementar al poble s'haurà de fer de portes endins i apostar per una renovació important.

ICV: Possiblement la variable més imprevisible del procés electoral d'avui. Al meu parer, l'èxit o el fracàs dels verds de Malgrat dependrà de la fidelització o no del votant de fa quatre anys. La conformació d'una llista d'última hora i d'escasses garanties fou la conseqüència de la renúncia de Josep Maria Lasheras a liderar novament la candidatura ecosocialista. El treball esgotador de l'únic regidor d'Iniciativa ha passat factura i el nou alcaldable és Jordi Medina, qui ja fou regidor de la coalició entre el 1991 i el 1999. La impressió personal recollida en els dos debats fou poc positiva. Tot i posseir la considerable experiència d'haver estat present al consistori durant vuit anys, les seves intervencions estigueren mancades de qualsevol dinamisme i emoció, ensopint el nivell general de la tertúlia cada vegada que prenia la paraula. Va demanar el vot explícitament quan encara no ho podia fer i el públic del Centre li va recriminar. "Ningú pot retallar les teves idees" ha estat l'eslògan de la campanya que ha usat el partit a nivell nacional i la secció local de Malgrat l'ha aprofitat. A títol individual, no acabo de veure del tot clar que sigui el missatge més encertat que la formació podia fer a Malgrat.

PP: Ana Vega renova el compromís d'encapçalar altra volta la llista del Partit Popular de Malgrat de Mar. Conclosa la present legislatura, on ha estat al poder com a única regidora del seu partit gràcies al pacte de govern amb els socialistes malgratencs, mereixen menció especial les contínues incriminacions rebudes des de diversos sectors del poble per la seva gestió des del consistori. Els acusadors han arremès argumentant que en els darrers quatre anys el PP ha esdevingut un soci de govern poc exigent i passiu, i que s'ha convertit en el regidor de facto del PSC que li ha propiciat un escenari polític de majoria absoluta. El futur dels populars a partir d'avui sembla supeditat de nou al fet que la suma dels vots d'ambdós partits sigui suficient per assolir un cop més nou regidors. El lema de campanya, "Centrats en tu", es troba en la línia del "Amb tu fem poble" d'ERC, missatges genèrics sense gaire profunditat. Les intervencions de l'alcaldable del PP als debats foren prou buides de contingut com per entreveure que l'estratègia segueix sent la de recolzar els projectes que pugui dur a terme l'actual alcaldessa.

PxC: Plataforma per Catalunya presenta llista per segona vegada a Malgrat després d'haver obtingut uns discrets 177 vots al 2007. "Primer els de Casa" és el crit de campanya de la candidatura en la que l'empresari local David Comas n'és la cara visible. El principal actiu de l'organització és el rebuig que pugui haver generat l'augment de població immigrant a Malgrat de Mar, i encara que a darrera hi pugui haver un projecte amb idees pel poble, la imatge que desprèn PxC segueix sent la d'un partit xenòfob.

C's: Ciutadans es presenta per primer cop a Malgrat de Mar amb l'alcaldable més jove de la vil·la i dels més joves de tot Catalunya. La manca de recorregut i trajectòria del cap de llista es feren paleses en les intervencions en el debat organitzant pels comerciants locals. Sembla improbable que el missatge que al desembre va revalidar tres escons al Parlament de Catalunya qualli a Malgrat, però podria ser que recollís algun centenar de vots importantíssims de malgratencs descontents amb la gestió del PP a nivell local. "Ciutadans com tu", l'eslògan, em sembla molt més ben trobat que la gran majoria dels esmentats fins ara.

SI: La darrera opció en aquests comicis és Solidaritat Catalana per la Independència, liderada per Antoine Nolla, personatge que ha figurat a diverses llistes locals i que ja encapçalà la candidatura del PI de fa vàries legislatures amb un resultat de 4 vots. No participà en el debat d'alcaldables on si hi acudí el segon de la llista. "Encara no toca?" és el dubte que ha plantejat la formació com a estendard de campanya. Decisió errònia sota el meu punt de vista ja que mai s'haurien d'incloure paraules negatives en un missatge electoral.


Els candidats a l'alcaldia de Malgrat de Mar davant de l'ajuntament.

13/05/2011

Free Riders Polítics

Miquel

Vaig començar a desgranar les reflexions sobre els free riders en un article recent en el qual vaig intentar descriure'n la naturalesa i explicar les implicacions que aquests peculiars agents econòmics tenen en la societat. L'enfoc era estrictament econòmic, però a l'últim paràgraf ja mencionava que aquest fenomen no era exclusiu d'un àmbit sinó que es trasllada a altres disciplines igualment interessants, com és el cas de la política.

M'hi va fer pensar, en primera instància, un passatge llegit en un bloc personal, on hi deia "penso que la nostra missió [la de Solidaritat Catalana] no és pas liderar el procés sinó empènyer CiU cap a la independència." Va ser llavors quan vaig entendre que tant Reagrupament, inicialment, com Solidaritat Catalana més endavant, o la candidatura encapçalada per Jordi Portabella, Unitat per Barcelona, són la resposta a l'excés de free riders. Es tracta del mecanisme que ofereix la democràcia per combatre aquests agents socials convertits en polissons polítics.

Sobre el paper, quan més recolzament obté un partit més polissons hi ha entre els seus simpatitzants; el raonament és ben fàcil d'entendre. L'aglutanació d'una massa social amb posicionaments polítics diferents fa que el partit hagi d'emprendre estratègies compartides per la majoria de l'organització i no pas plantejaments minoritaris. Arrel d'aquesta premissa els simpatitzants del partit en qüestió, si bé oferiren el seu vot a l'hora dels comicis, no mouran un dit quan es tracti de recolzar qualsevol proclama prou específica com perquè no s'hi sentin identificats.

Usem Esquerra Republicana de Catalunya com a exemple. A grans trets, el "mercat social" dels republicans va de l'esquerra fins al centre moderat en l'eix ideològic, i del sobiranisme intel·lectual fins a l'independentisme radical en l'eix nacional. Tots recordarem l'inici de la legislatura en la qual la cúpula d'ERC decidí premiar l'eix ideològic per davant de l'eix nacional tot conformant el primer tripartit. Una bona part dels simpatitzants d'Esquerra, els més extremistes en la qüestió del sobiranisme, no es veié reflectit en l'estratègia traçada i es convertiren en free riders del partit.

X: Eix Ideològic. 0=Extrema Esquerra, 10=Extrema Dreta.
Y: Eix Nacional. 0=Unionisme radical, 10=Independentisme Radical.

Quan això succeeix ens trobem amb dues possibles reaccions, la primera, que els nous polissons es resignin i acceptin el seu paper minoritari dins de l'estructura del partit; la segona, que els nous polissons no acceptin el paper minoritari i cerquin alternatives per deixar de ser-ho i per assolir els seus objectius polítics. No és complicat comprendre, com arrel d'aquest segon comportament aparegueren, amb més o menys encert, primer Reagrupament i més endavant Solidaritat Catalana.

Podem afirmar que en l'exercici de determinar el pla d'actuació política, cada partit hauria d'analitzar quina opció ofereix un nombre potencial de polissons més baix, o mirar de compensar possibles free riders amb iniciatives per satisfer votants de diferents espectres en el marc ideològic. Una aprehensió errònia pot tenir conseqüències dràstiques, com hem vist en el cas d'ERC, corroborant el determinant paper que tenen aquests agents socials també en matèria política.

03/05/2011

Festival de la Carn

Miquel
Escric aquestes línies de tirada, sense parar-me a pensar massa en les paraules emprades o la millor estructura sintàctica per cada oració. No estic segur que la paraula més precisa per definir la sensació d'aquest matí sigui enuig; més aviat es tractaria de disgust, o fins i tot vergonya.

Una de les coses bones de tornar a casa cada quatre o cinc mesos és que t'adones dels canvis de manera molt brusca i evident. Fa uns anys, quan feia la ruta Malgrat-Girona per anar a l'escola cada dia, passava per alt alguns dels detalls que avui he observat després d'enfilar N-II amunt fins a la ciutat. En poc més de 10 quilòmetres, sortint de Tordera fins al circuit de Sils, per ser més exactes, he comptat almenys 14 "dones de la carretera", eufemisme que emprava la vigilant del bus de l'escola per satisfer la curiositat dels més petits.

La imatge que transmet topar-se amb una d'aquestes senyoretes, extremadament lleugeres de roba, a cada revolt és pèssima. Sí, és clar, si són allà és perquè existeix la demanda del servei i els és rendible fer-hi negoci; però penso en els centenars de milers de turistes que transiten la N-II cada estiu per arribar a la Costa Brava i m'esgarrifa només pensar que la primera impressió que rebin siguin totes aquestes dones ensenyant cuixa.

Realment som això? És aquesta la imatge que volem transmetre tant a la gent de fora com als que viuen aquí? Si de debò es tracta d'una activitat econòmica consolidada, regularitzem-la. O al contrari; si creiem que el cost de les externalitats negatives d'aquesta activitat supera el benefici que se'n pugui treure, mà dura i eliminem de les carreteres catalanes aquest festival de la carn i la seda.

D'altra banda, avui també he fet esment en un detall que m'ha cridat l'atenció i no precisament pels canvis que ha sofert durant els darrers mesos, o anys. L'autovia d'entrada a Girona segueix encallada en la mateixa fase que quan anava cada dia a l'escola. Ha estat lamentable corroborar com en vuit anys s'han construït uns set quilòmetres d'autovia; però això ja és un altre tema.
2023. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria.. Amb la tecnologia de Blogger.