A pocs dies de la presa de possessió dels nous equips de govern als consistoris d'arreu de Catalunya, amb la notòria excepció de la capital, a falta que es recomptin uns vots a instàncies del PP, segueixen les valoracions post electorals amb especial atenció a l'interès més mediàtic i polític, que no pas social, que han despertat els resultats a certs indrets de Catalunya i Euskadi, amb l'auge de PxC i PP, per una banda, i Bildu, per l'altra. El que més m'ha cridat l'atenció en referència a aquestes dues tendències polítiques és el tractament que se'ls ha donat a les esmentades formacions durant tot el procés, tant la precampanya com en la posterior anàlisi. Hi trobo un certs paral·lelismes a priori desconcertants que m'han empès a formular aquesta reflexió.
Al bell fons de la caverna mediàtica de l'altiplà hi trobem un grup de mitjans que es dedicaren a desacreditar sistemàticament les candidatures presentades per Bildu ja que, per a ells, representaven l'extensió política d'ETA. Fins i tot quan el Tribunal Constitucional, el mateix que tant alabaren quan deixà l'Estatut fet un esquinçall, decidí donar llum verda a l'enèsim intent de l'esquerra abertzale carregaren durament contra aquest i en criticaren la polarització política del mateix. El que fora un mal menor es convertí en una imponent frevolesa que calia eradicar.
A Catalunya, a falta d'una caverna mediàtica de trets similars, els mitjans convencionals foren els encarregats de fer la crida a la possibilitat ben real que llistes que incloïen missatges xenòfobs als seus discursos obtinguessin una representació considerable. Resulta paradoxal plantejar-se que la pròpia cobertura dels mèdia hagi fet arribar el missatge més lluny, plus ultra. Ni la impositiva racionalització de la cobertura electoral a la pantalla impedí el sotragueig a l'statu quo. Qui sap si per ambigüitat o per falta de determinació en el problema de la immigració (per què es tracta d'un problema, no?), els partits que han plantejat solucions obertament i sense pèls a la llengua han sortit reforçats del 22- M.
Deia al primer paràgraf que és mediàtic, l'interès, perquè als mitjans els agrada donar una àmplia cobertura a la notícia morbosa, les conseqüències de la qual es preveuen polèmiques i oferiran llargues estones de tertúlia a la pantalla, tinta als diaris i espai a la xarxa (aquest post n'és un exemple més). En el cas de casa nostra l'exemple més il·lustratiu es la victòria de Garcia Albiol a Badalona i el creixement del partit de Josep Anglada a Vic. A Euskadi, l'ajuntament de Donòstia, que s'ha convertit en el principal cavall de batalla de Bildu.
Esmentava també l'interès polític per l'estiba d'informació rebuda sobre la qüestió des d'aquest estament. Els moviments que s'han originat com a reacció als resultats sorgits en aquestes localitats particulars ha estat desmesurat, com també ho ha estat el desplegament de maquinària partidista per cercar les fòrmules per evitar la "catàstrofe". Senyals inequívoques de la falta de maduresa democràtica.
Socialment, l'impacte no és tant perceptible, sobre el paper els propis votants haurien de ser els menys sorpresos dels resultats, car ells són els que decideixen. Diu l'eurodiputat Tremosa al seu blog "el respecte a la llista més votada, un aspecte sagrat a Europa". Aquí no, no fa falta que ho digui ningú, ja ho sabem. Els malabarismes aritmètics per agrupar sigles polítiques que només comparteixen l'ofici no és un fet aïllat, heus aquí una altra clau per entendre la desafecció ciutadana. És més fàcil, per tant, entendre qui ha vençut i perquè que no pas copsar majories inversemblants.
Senyors de les espanyes, si Bildu és realment el braç polític d'una banda armada vostès tenen un problema gegantí, només cal que mirin el nombre de vots que han obtingut. Barons catalans, l'auge del recolzament a la xenofòbia política catalana és destacat perquè vostès no han estat capaços d'articular un missatge respecte la immigració que satisfaci la població. S'ha acusat de mestellar terrorisme i populisme de baixa estofa enmig de consignes electorals, però la democracia té aquestes coses, i ara els toca a tots vostès, tant els d'una banda com els de l'altra, trobar solucions als nous desafiaments que presenten la política catalana i la basca.