La notícia de la resignació de la senadora Snowe sembla no haver passat el filtre de rellevància entre les notícies internacionals a les agències del nostre país. Tanmateix, a mi m'ha cridat molt l'atenció el fet i les circumstàncies en les que s'ha produït.
Durant la seva activitat a la cambra baixa americana Snowe ha participat en una llarga de llista de comissions i ha estat reconeguda per la revista Time com una de les millors senadores dels Estats Units. De Snowe se'n destaca la seva mentalitat centrista i una postura poc partidista, és a dir, més preocupada pel que ella considerà els interessos reals de la gent que no pas els interessos del partit republicà. El proppassat 28 de febrer, la senadora Snowe anuncià que renunciava a la reelecció de Senadora per Maine d'enguany per culpa de l'estancament del model bipartidista que pateix Washington i d'un l'ambient polític gens encoratjador. Fou un cop baix per als republicans que preveien una reelecció fàcil per a Snowe i així un seient assegurat per mantenir el control del Senat.
Existeix una tendència en els darrers temps a l'exposició contínua als mitjans, blogs, tuits i demés altaveus socials de notícies relacionades amb la corrupció, males pràctiques i altres afers legals que no ajuden a crear una percepció positiva d'aquells que ens representen a les cambres del nostre país i que al cap i a la fi prenen decisions polítiques en el nostre lloc. Exemples com el d'Olympia Snowe són vàlids per demostrar-nos que valors com la voluntat de servei a la societat o el sentit d'estat per sobre els de partit encara són ben vigents per molts que se'ns presentin com l'excepció i no pas l'habitud.
El fet que Snowe renunciï a la reelecció al Senat no reforça el plantejament que aquí exposo, ja que d'altra banda es veuria amb el suport necessari per seguir lluitant i defensar uns ideals amb els que molts podríem identificar-nos, o si més no respectar. Ara bé, sóc conscient que l'exercici de rompre una llança pels polítics és ara mateix una activitat amb poca afició i crec que és essencial que entre tots comencem a esborrar aquest estigma envers els membres electes; car aquests són la directa expressió del poble que els ha escollit. Ho vaig comentar mesos enrere, "tot passa per un electorat més exigent", i ho segueixo pensant. Si els ciutadans d'altres estats exigissin als seus senadors el mateix grau de responsabilitat que Snowe s'ha aplicat a ella mateixa durant la seva carrera política potser ara optaria a la reelecció.
Per molt llunyana que ens pugui semblar la història d'una senadora de Maine, d'exemples com aquest en trobaríem a cabassos a casa nostra. La importància que prenen els partits i els habituals malabarismes que els ocupen per assegurar-se el control cameral ens hauria de fer reflexionar. Arribats al punt en què l'"eina" que ha de permetre als polítics canalitzar els seus esforços per materialitzar els seus objectius es converteix en un obstacle és que alguna cosa falla. I quan alguna cosa falla és hora de canviar-la.
Per molt llunyana que ens pugui semblar la història d'una senadora de Maine, d'exemples com aquest en trobaríem a cabassos a casa nostra. La importància que prenen els partits i els habituals malabarismes que els ocupen per assegurar-se el control cameral ens hauria de fer reflexionar. Arribats al punt en què l'"eina" que ha de permetre als polítics canalitzar els seus esforços per materialitzar els seus objectius es converteix en un obstacle és que alguna cosa falla. I quan alguna cosa falla és hora de canviar-la.