Només han hagut de passar uns instants des de que es
confirmés que François Hollande serà el nou President de la República Francesa
per què es generés una eclosió de joia a les xarxes socials de la Catalunya
2.0. Encapçalats per un Miquel Iceta envalentit, el seu compte de Twitter ha
tret fum les darreres jornades, un exèrcit d’aquells que encara es situen a
l’esquerra de l’obsoleta dicotomia política s’ha fet notar aquest vespre amb un
diluvi de tuits i retuits.
Diuen que després de la tempesta arriba la calma, i això
és precisament el que esperen els socialistes i progressistes francesos descontents
amb le president bling-bling i les
seves promeses d’una França millor. Per la seva banda, Hollande ha esdevingut
de la nit al dia nou referent de l’esquerra catalana, per descart, també sigui
dit, a falta d’un referent local prou sòlid per enarborar l’estendard del
socialisme europeista a casa nostra.
El cert és que des del fa un any i mig l’esquerra
catalana ha tingut pocs motius de celebració. Les patacades d’Esquerra, que
finalment sembla haver recuperat l’èmfasi envers la C, i el PSC, encara a la
deriva i poc acostumat al rol ínfim d’aquesta legislatura, han posat de
manifest la necessitat d’emmirallar-se en la victòria d’Hollande i sentir-se
part del seguici del cavall guanyador novament. L’eufòria és tal que alguns han valorat positivament el que significarà la fi de Merkozy i la possibilitat d’establir un equilibri polític a nivell continental; altres com Angel Ros, alcalde de Lleida, s’han aventurat a sentenciar que el resultat d’aquestes eleccions presidencials “marca l’inici de la recuperació dels progressistes a Europa”.
Reflexionant sobre llur estabilitat als països de
l’Eurozona, restarem atents a l’evolució del repartiment de poder al Parlament
Hel·lènic, no es pot obviar que, liberal o progressista, el President de França
tindrà com a màxima prioritat l’establiment i la consolidació del creixement de
l’economia del país. En aquest sentit, entenent les limitacions en política
monetària, el marge de maniobra d’Hollande serà limitat i tard o d’hora les
esquerres divisaran el miratge que han creat les últimes hores. Ben mirat, no
es tracta tan de dretes o esquerres, cobdiciosa terminologia, sinó que els
dirigents europeus siguin capaços d’entendre’s i traçar plans estratègics
factibles pels pobles que conformen la unió. Serà llavors quan descobrirem de
veres si l’equilibri de forces a Europa ens durà al consens o a la ruptura. Bonne chance, Président.
Article publicat al Liberal.cat
Article publicat al Liberal.cat