Un camp de futbol acabat d'estrenar, dos pavellons poliesportius, dues piscines municipals, la possible construcció d'un teatre auditori polivalent... Els equipaments que gaudim els malgratencs són de cinc estrelles, tot i que la mentalitat del darrere ha estat de nou ric: l'ostentació innecessària quan existeixen problemes més importants per resoldre. No hi ha dubte que aquestes infraestructures afegeixen valor al poble encara que "en una societat sòlida i avançada, on les necessitats bàsiques dels seus integrants estan plenament cobertes, les millores en qualitat de vida i benestar social sovint depenen més de petits factors o detalls, a vegades intangibles, que no pas de grans canvis estructurals en els quefers diaris de les persones."
El fragment anterior és el paràgraf introductori d'un article que vaig escriure fa més de dos anys anomenat "Grafits: un problema quotidià"; a l'escrit en qüestió vaig denunciar la situació de les pintades al poble i explicar l'efecte que aquestes tenen en la percepció i seguretat ciutadana.
Dos anys més tard, amb unes eleccions locals pel mig, no ha canviat res; i mentre seguim a l'expectativa per quin serà el proper projecte grandiloqüent que s'executarà des del consistori, els malgratencs seguim vivint envoltats d'aquests guixots com si ens trobéssim en els barris més marginals de les grans metròpolis. Citant novament l'article de fa un parell d'anys, només puc reiterar que "pel bé de Malgrat, és hora d'afrontar el problema obertament, prendre mesures concretes i acabar d'una vegada per totes amb aquestes mostres d'incivisme tan comunes".
Aquest cop he enregistrat un vídeo, que cadascú n'extregui les seves conclusions.
Aquest cop he enregistrat un vídeo, que cadascú n'extregui les seves conclusions.
