Segons determina la Constitució dels Estats Units cada 10 anys s'ha de realitzar un
recompte oficial del cens que permeti, entre altres coses, reflectir la
progressió poblacional del país i determinar la composició demogràfica del
mateix. El darrer recompte va tenir lloc al 2010 i com a estudiant resident em
va tocar emplenar la butlleta corresponent.
A priori no semblà una tasca gaire complicada destriar d'entre un seguit
d'opcions la meva raça, la nacionalitat o la llengua nadiua i marcar les
creuetes corresponents; però les complicacions aparegueren quan vaig haver
d'escollir el grup ètnic en el qual m'incloc. La percepció americana
d'aquest concepte pot resultar confusa a ulls estrangers. El govern americà et
dona dues possibilitats perquè identifiquis la teva ètnia; "hispànic o latino", o simplement
"no hispànic o latino".
Per entendre'ns millor, la descripció oficial d'aquests dos termes es refereix
a totes les persones que tenen el seu origen o descendència a Mèxic, Puerto
Rico, Cuba, altres països de l’Amèrica Central i Sud-Amèrica de parla espanyola o qualsevol altra cultura espanyola independentment de la raça.
Oficiosament, el fet d'haver nascut i crescut en territori espanyol determina que la meva ètnia és la hispana o latina, i a efectes pràctics no hi ha cap diferència ètnica ni cultural entre qualsevol persona nascuda als països sud-americans d'antiga colonització espanyola i un català, per exemple; per molt que jo em consideri més proper tan ètnica com
culturalment a altres països del sud-oest europeu que no pas a estats de parla
espanyola.
Vaig discutir la situació amb una de les professores d'antropologia de la
universitat, precisament de Costa Rica, i la resposta, en tot cas vague, fou
que el concepte es troba perpètuament envoltat de controvèrsia i en continu
estat de revisió. En l'hipotètic cas que Catalunya s'emancipés, si bé el
llegat durant la subjugació espanyola és evident i irrenunciable, deixaríem de
ser considerats hispànics o latinos, com no ho són els francesos, els portuguesos o fins i tot els andorrans, i no només obtindríem la plena sobirania econòmica, argument ben recent, sinó que a ulls forans recuperaríem una cosa molt més important, la nostra identitat com a poble.
