Els primers mesos d'alliberament post estudiantil estan resultant tot un exercici d'introspecció i autoconeixement. Fora de l'escola, l'exigència intel·lectual que t'imposa la rutina acadèmica es converteix en víctima de l'autocomplaença. A l'aula, mentre aprens, et creus poderós; t'esplaies emprant quatre paraules grandiloqüents que encara tens calentes a la testa mentre esperes una reacció d'admiració i reconeixement. L'eventual esquitx de realitat és tan necessari com inesperat: no saps res! La motivació per observar, reflexionar i crear ja no ve imposada si no que resta adormida dins teu. Llavors és quan t'envaeix el pànic: t'has convertit en el gos que estira i estira de la corretja però quan el deixen lliure no sap cap a on anar. Cadascú trobarà la sortida a la seva manera; en el meu cas, és la flama de l'esperit crític la que foragita el conformisme.
Som allò que escrivim, va dir algú, i si deixem d'escriure deixem de ser. Benvinguts al meu blog i Bon Nadal!
