15/01/2013

El Gegant Condemnat

Miquel
L'economia de mercat, ens agradi més o menys, ha demostrat ser el menys dolent dels sistemes econòmics que s'han dut a la pràctica. Reiterat clixé que em basta de premissa per la reflexió que segueix. La competència és el motor de l'economia i el risc, el greix que crea llocs de treball, paga nòmines i posa un plat a taula en una societat moderna. El problema mai no ha estat el mercat, sinó les persones. La teoria de les idees, el mite de la caverna. 

Una visió superficial de l'establishment mundial ens descriu una gran majoria de societats que es regeixen per un seguit de normes comunes i convingudes que, amb totes les seves imperfeccions, ofereixen possibilitats per al desenvolupament i la prosperitat. És, doncs, el comerç, el comú denominador, la garantia de pau; el carburant que permet que la parafernàlia liberal rutlli. Conseqüentment, quan tots actuem entre paràmetres similars o ens aixopluguem dessota el mateix paraigües és molt fàcil distingir els que van per lliure. Els tramposos. D'entre tots, l'exemple més evident és la Xina. 

El gegant asiàtic és el més clar exponent del despotisme parasitari que aplica el capitalisme d'estat per mantenir viva la difusa flama d'un comunisme repressiu i obsolet. El partit per sobre de les persones; la falç per a la devaluació del renminbi i el martell per a la censura de l'opinió. No obstant, els enganyosos beneficis del país durant dels últims temps repercutiran en deficiències a les que, a llarg termini, la Xina haurà de fer front. Precisament, una de les prioritats del nou executiu encapçalat per Xi Jinping, llicenciat en teoria marxista i educació ideològica, serà mantenir l'explosiu creixement econòmic de les darreres dues dècades que es situa gairebé al 10%. 

La comunitat internacional roman expectant envers un nou gabinet compost per reformistes i conservadors, encara que les reformes principals tindran més a veure amb la corrupció, la degradació ambiental i el malestar social més que no pas l'adaptació de la Xina a unes doctrines més liberals. Així mateix, algunes de les obscures pràctiques del país han començat a tenir les seves repercussions socials i econòmiques, i s'espera que cada vegada n'apareguin més.


A Hong Kong, per exemple, s'establiràn restrictives quotes per a les mares de la Xina continental que vulguin parir als hospitals de l'illa, la política de fill únic implementada pel govern des del 1970 està provocant que moltes dones embarassades es desplacin a l'antiga colònia britànica per donar a llum. Els habitants de Hong Kong han mostrat el seu malestar ja que són els seus imposotos els que paguen llur servei. De fet, al 2011 gairebé un 47% dels nounats tenen mares nascudes fora d'aquesta regió administrativa especial.

Als Estats Units, per la seva banda, la crisi ha purgat moltes de les males pràctiques industrials i manufactureres i els procés d'externalització productiva ha virat: es preveu que els nord-americans recuperin en els propers anys entre 2 i 3 milions de llocs de treballs actualment a la Xina. L'outsorcing, precisament fou un dels temes candents de la campanya presidencial americana. 

A més a més, diversos analistes consideren que el país també es troba sota els efectes d'una gran bombolla immobiliària que pot arribar a tenir conseqüències devastadores per a l'economia el dia que el govern no aconsegueixi controlar-la. 

Resulta dificil imaginar-se el dia en que la comunitat internacional li passarà factura al principal creditor dels Estats Units d'Amèrica, a la segona potencia econòmica mundial, que a més té bomba atòmica, i un membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides; però la història ens ensenya que tantes trampes  acaben atrapant els seus perpetradors, i qui sap si el miracle xinès, el gran paradigma socialista del s.XXI, no es veurà desembocat a un desgavell econòmic absolut més d'hora que tard.

2023. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria.. Amb la tecnologia de Blogger.