28/03/2013

Timoner Mas

Miquel
El Molt Honorable President de la Generalitat Artur Mas va participar aquest dijous en una entrevista amb Jordi Basté i els seus col·laboradors del Món a Rac1. La xerrada d'hora llarga entre el President i els tertulians ha donat certa empenta a alguns dels recels que ja s'intuïen en relació a l'executiu català tot i que la lectura entre línies, exageradament necessària en el discurs de Mas, es pot interpretar de maneres molt dispars depenent del filtre polític que s'hi apliqui.

De fet, aquest exercici de fer copsable el missatge implícit del President Mas no és res més que la clàssica, per bé que renovada, ambigüitat convergent. Així com molts dels dubtes respecte a la plenitud nacional ja han quedat resolts, el procediment polític, social i humà per fer-ho possible continua essent una traça difusa: Camí d'Itaca, sí; però per on s'hi va? 

De l'estratègia del president català se'n desprèn aquesta sensació de voler encapçalar sense liderar, de voler-se deixar endur carregat a collibè tan per l'independentisme parlamentari com el social. Aquest fet  va quedar palès a l'entrevista de dijous: a cada envestida de Basté una fugida d'estudi del President. Una data per a la consulta? El President no en vol dir una per no influenciar el procés. Duran i Lleida es dedica sistemàticament a torpedinar el procés sobiranista? Mas s'aixopluga amb una equidistància funambulesca entre el líder d'Unió i Oriol Junqueras. 

Un altre país que en els darrers anys ha experimentat un procés polític transcendental que modificarà el seu curs en la història són els Estats Units per mitjà de la Llei de Protecció al Pacient i Cura de Salut Assequible, i per la qual Barack Obama serà sempre recordat com el president americà que va fer més per la igualtat social des de que Lincoln va abolir l'esclavitud. Tant impetuós ha estat l'esforç d'Obama per dur-lo a terme i tanta la determinació per fer-la realitat, que llur legislació es recordarà per sempre més com l'Obamacare.


Tampoc es tracta de convertir l'anhel d'una nació en una comesa individual i menys en un moviment personalista, però la transcendència de la conjuntura actual requereix lideratges poderosos i uns polítics que entenguin que ens trobem en un moment crucial del nostre destí com a poble i que a ells els correspon deixar-hi la seva empremta. "Cap fred, cor calent, puny ferm, peus a terra" resa el timó que el President té al seu despatx; doncs bé, president, és hora de capitanejar el vaixell que ens dugui cap a la plena sobirania.

Article publicat al Nació Digital



21/03/2013

Uscovilca

Miquel
Hugo Chávez perd la batalla contra el càncer i Veneçuela inicia un període incert d'eleccions i qui sap si de transició. Les opinions de tertulians, observadors, analistes, i tot tipus d'experts en actualitat política veneçolana que han aparegut aquests darrers dies no ens deixen gaire clar si el règim, o govern democràtic, del senyor Chávez passarà a la història d'aquest estat sud-americà com una època fosca o com un període fastuós.

Una de les notícies relacionades que més ha impactat aquestes darreres hores, més enllà de l'evident fractura social entre chavistes i antichavistes, és l'anunci que el cos del Comandante Presidente serà embalsamat i posat a mostra al Cuartel de Montaña, on va iniciar el cop d'estat de 1992, per més tard ocupar algun lloc d'honor possiblement al centre de la capital. Així, como ho són Mao o Lenin amb els seus mausoleus, Chávez seguirà sent paladí inert de la seva causa.

A mitjan segle XV, el gran conqueridor inca, contemporani d'il·lustres personatges històrics com Colom, da Vinci, Ferran d'Aragó, Enric VII d'Anglaterra o Maquiavel; fou Pachacútec Kuity Inqa Yupanki, el "transformador del món". Elegit pel seu pare d'entre els seus germans per encapçalar el Curacazgo de Cusco, durant el seu regant (1438-1471) es va establir l'Imperi Inca, i tan les gestes bèl·liques que en propiciaren l'expansió com la seva acció governamental que el solidificà constituïren un dels períodes més exitosos de l'Amèrica precolombina.

Estàtua de Pachacútec a Aguas Calientes, Perú

D'entre els esdeveniments clau a la vida de Pachacútec destaca l'èpica victòria davant del poble Chanca que marcà la creació del Tawatin suyo, les "quatre regions unides", i que algunes dècades més tard els espanyols van denominar com a "imperi inca" pel nom que rebia la classe dirigent d'aquell exòtic estat abraçat pels Andes.

La reputació dels chanques era temible i les tortures que inflingien als presoners de guerra capturats barbàriques. Representaven l'enemic més perillòs del Curacazgo i quan combatien ho feien convençuts d'estar protegits pel fundador de la tribu i primer rei, Uscovilca, a qui curiosament duien momificat a totes les batalles com a símbol de patronatge. Pachacútec, gran estratega militar, i els seus homes capturaren la mòmia d'Uscovilca i no només s'extingiren els chanques sinó que començà l'expansió gloriosa del poble inca.

Mentre que Veneçuela debat si l'interí Maduro disposa o no del carisma i l'oratria necessària per convèncer els votants, queda clar que la línia continuista, que sembla partir amb avantatge en la inminent cursa electoral, basarà una enorme part del seu programa en la veneració de la mòmia. Entretant, em pregunto si els chavistes s'empescaran alguna idea tronada per mantenir viu l'Aló Presidente o si els dissidents aconseguiran que la mòmia passi a millor vida... Bé, ja m'enteneu.

Article publicat al Nació Digital.
2023. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria.. Amb la tecnologia de Blogger.