La composició marcadament bipartidista de la política espanyola, més enllà de les díscoles irregularitats perifèriques, manté latent el conflicte històric de les dues espanyes. Desenganyem-nos, no és desenterrar fantasmes del passat, és una realitat ben contemporània. Com un volcà adormit que a voltes deixa anar una fosca bafarada, el magma ideològic castellà, reforçat per una gruixuda capa de correctisme polític, no pot evitar reescalfar-se quan es discuteixen les qüestions cabdals que defineixen què és Espanya.
Durant anys, dècades, no hi ha hagut cap erupció. La darrera va deixar una ferida molt profunda que el franquisme va intentar curar amb xorrolls d'alcohol. La transició ho ha estat intentant a base d'embenats i mercromina, amainant llurs focs emocionals i canalitzant-los en propostes més o menys constructives que encaixen millor en la conjuntura pseudodemocràtica actual.
No obstant, els efectes devastadors de la crisi, que ha depurat males pràctiques i vicis d'aquesta societat sobresubvencionada i corrupta, ha empès a que es cerquin nous referents liderar plantejaments alternatius. L'exemple evident el trobem amb els indignats i l'ample suport social que gaudeixen. Tanmateix, a efectes de representetivitat política, i encasellats en aquest marc mental dicotòmic, arcaic, de les dretes i les esquerres, no s'han articulat unes sigles i una marca que englobi aquest rebuig social.
Les enquestes més recents d'intenció de vot mostren una tendència inequívoca que l'Espanya majoritàriament bipartidista s'enfonsa. Podríem pensar que el pluralisme a les Cortes afavoriria l'eradicació definitiva de les dues espanyes, oi? Almenys la crisi hauria servit d'alguna cosa, però quan l'alternativa a l'esquerra del PSOE és l'extrema esquerra d'IU, i la de la dreta del PP és la senyora Rosa Díez (o Ciudadanos, a casa) només es reforça la idea d'una bipolaritat visceral encaminada a repetir episodis que ja es creien superats i a cometre errors que ja es donaven per apresos.
Fem via, no fos cas que aviat veiem lava sortir pel cràter; fem via.
Fem via, no fos cas que aviat veiem lava sortir pel cràter; fem via.
