Moreneta Caganera

L'escatològica tradició de posar una figureta fent les seves necessitats en un raconet del diorama domèstic s'ha convertit en una font d'inspiració anual per a aquells que les comercialitzen. Així, cada any per aquestes dates ens assalta la novetat d'una nova figura agenollada, desproveïda de tot pudor i amb el cagalló sota les natges. 

Aquest any ha estat el torn de la Mare de Déu de Montserrat. La Moreneta. El símbol eclesiàstic més sagrat de Catalunya s'ha enganxat la túnica als esbarzers de la llibertat d'expressió i s'ha quedat amb el cul al aire i el ventre fluix. També hi ha qui diu que no, que només li han retirat el tron i l'estrip ja el duia de sèrie...  

Sigui com sigui, amb la polèmica ja encetada, siguem rigorosos: les anques de la nostra patrona haurien de ser en tot cas blanques com la neu. La pell bruna de la Mare de Déu i el seu Nenet Jesús diuen que es deu al fum de les espelmes que durant segles han il•luminat la verge. Seria excessiu suposar que més enllà d'enfosquir-li la pell i, possiblement, provocar-li alguna dificultat pulmonar, l'afany de veneració dels pecadors li deixés també el cul negre. Això sí que seria un miracle!

Llicències creatives a banda, la verge caganera ja es troba a les botiguetes del país i és de rebut preguntar-se, per 19,95€, quin és el seu nínxol de mercat. Els més devots ho consideraran amb tota probabilitat un sacrilegi i optaran per un empastifador més tradicional. Els menys devots, en general, no són massa avesats al pessebrisme i per tant la figura tampoc hi té cabuda. Els que, com a casa, convivim en una moderada nebulosa agnòstica però encara fem el pessebre com una activitat més cultural que no pas religiosa, davant l'ampli ventall de caganers disponibles, al costat del barretinaire restret hi preferim col•locar un caganer menys polèmic i segurament amb un toc d'humor més sa: digues-li Messi, digues-li Obama o digues-li PSY. 

Caga el rei, caga el papa... Els caganers humanitzen els herois dels nostres temps i ens recorden que són com la resta de mortals: un cop al dia defugen de tota glòria i exposen les seves galtes a la fredor siberiana de la ceràmica. Són persones. La verge negra en canvi no té ni veu, ni personalitat, ni cap atribut per humanitzar; teologia a banda, no és més que un tall de fusta. La Moreneta caganera és tan innecessària com legítima, esgarraparà algun somriure i amb la broma feta passarem pàgina.  

Read More

Punt d'Inflexió

S'albiren canvis importants a l'economia catalana i en la seva societat. Si bé el darrer lustre ha provocat, possiblement, les penúries més importants de les darreres generacions, diversos indicadors socials i anàlisis econòmics ens dibuixen una nova conjuntura que podria indicar que hem tocat fons en aquest període recessiu. Aquesta fet, juntament amb l'agitada realitat política i l'inevitable camí cap a l'estat propi, situa a Catalunya en un dels punt d'inflexió més importants de la seva història. 

Avui el conseller Mas-Colell presenta els pressupostos de la Generalitat pel 2014. Les partides per l'any que ve no inclouen cap retallada addicional, fet que consolida les perspectives optimistes que s'iniciaren ara fa unes setmanes amb la revisió de la previsió del creixement del PIB estatal per part de l'FMI. I malgrat l'augment pronosticat és marginal, és una dada prou significativa si la comparem amb les contraccions dels darrers exercicis. 

D'altra banda, l'estudi "Efectes del canvi de cicle econòmic sobre les tendències demogràfiques", publicat el darrer octubre per Cristina Amarelo, realitza un seguit d'observacions fonamentals per entendre la dimensió de la crisi aquests darrers anys. En primer lloc, l'increment desorbitat de la població estrangera al país, que al 1999 representava un 2,3% de la població i a principis del 2010, en el seu punt màxim, va assolir una quota del 16% gràcies a les àmplies oportunitats laborals creades que sol.licitava el nostre teixit productiu, ha propiciat que avui la taxa d'atur d'estrangers residents a Catalunya s'acosti al 40%. Així mateix, a nivell demogràfic, el 2013 pot ser el primer any "en molt de temps" que Catalunya tingui menys habitants que l'any anterior, ja que més enllà del baix índex de natalitat autòcton el saldo migratori dels darrers dos anys ha estat negatiu . 

La ciència econòmica ens diu que els estats disposen principalment de tres mecanismes per augmentar la seva producció a llarg termini; implementar avenços tecnològics que permetin millorar la productivitat, la creació de noves i millors infraestructures i el descobriment de recursos naturals, i l'augment de la població activa. L'aposta de creixement que s'escollí durant els anys previs a la crisi ha demostrat ser insostenible i tenir conseqüències devastadores tan per a autòctons com per a nouvinguts. No obstant, ara tenim una nova oportunitat.

Una oportunitat per bastir una economia pròspera i robusta, industrialitzada i especialitzada, que inverteix en recerca i innovació i que premia l'èxit dels que arrisquen el seu capital i assoleixen les seves fites. Tenim l'immillorable oportunitat de canviar el nostre model econòmic, de depurar processos i implementar-ne de nous, millors. Se'ns brinda l'ocasió de construir un mercat en què la qualitat prevalgui per sobre la quantitat, en què el valor afegit i no el mer increment productiu sigui el greix dels nostres engranatges, en què l'exigència i la meritocràcia substitueixin la mediocritat i el nepotisme. En definitiva, tenim l'oportunitat d'abandonar la perifèria, els PIGS i les marques blanques per convertir-nos en referents, en contribuents nets i per fer de Catalunya una de les economies més dinàmiques de tot el continent. Fem-ho.

Port de Barcelona

Read More