... i qui diu poble podria dir país. La meva croada personal contra els grafits, firmes, guixades i pintades rupestres de cavernícoles contemporanis va començar ara fa tres anys i mig amb l'escrit "Grafits: un problema quotidià", el qual vaig reforçar amb el següent apunt al març de 2012, "La Degradació d'un Poble". D'ençà, el problema no solament persisteix sinó que empitjora sense que l'administració local no demostri cap indici de voler redreçar la situació, així que considero necessari fer-hi un nou incís des de la meva humil tribuna.
Imaginem dos blocs de pisos, exactament iguals, tan per dins com per fora, situats un davant de l'altre a la mateixa cruïlla. L'única diferència entre els dos edificis és que un té tot de pintades a la paret inferior i l'altre bloc no, l'altre és net. A quin dels dos preferiries viure? Al que no hi ha pintades? Jo també. Tu, jo i la resta de persones amb dos dits de front.
Què passa amb els pisos guixats? Que ningú hi vol viure. I quan ningú hi vol viure, el preu del pis disminueix perquè la demanda és inferior, i així fins que els nous preus baixos compensen al comprador per la pintada a la paret. Ens trobem doncs amb habitatges que han perdut valor pel simple fet de tenir guixada la paret exterior, i si això ha passat a casa teva t'estan robant valor del teu habitatge davant dels teus propis nassos! De fet, la percepció negativa dels grafits és una externalitat social tan potent que no només perd valor el sòl en el què es troba llur edifici sinó també el barri sencer.
Si traiem el cap a qualsevol carrer de Malgrat i ens hi fixem una mica, des del Passeig, pel centre, fins al barri del Castell, ens adonarem de la titànica tasca que representa netejar el poble de totes les pintades (o feu el trajecte de R1 fins a Barcelona). És llastimós observar que les pintades són tan abundants que s'han convertit en un element més del nostre entorn, acceptat amb impotència o ignorat amb resignació.
La solució? Més enllà d'endegar una ferotge iniciativa d'esborrament de grafits des de l'Ajuntament, és necessària una ambiciosa campanya pedagògica, començant pels nostres centres educatius, que ens faci entendre fins a quin punt ens afecten negativament els grafits als nostres carrers, parets i places. Aquesta tasca resulta impossible d'imaginar, si no fos perquè quan ens ho hem proposat la nostra societat ha estat capaç de canviar, col•lectivament, hàbits ben arrelats en el nostre dia a dia, o no us enrecordeu que fins fa quatre dies es podia fumar a tot arreu?
La solució, per tant, és una tasca totalment realitzable, i si de debò posem fil a l'agulla serem capaços de netejar Malgrat de Mar i Catalunya d'aquesta xacra infecciosa que ens consumeix i entristeix el nostre poble i les seves ànimes.
Imatge de Google Maps