La clau de la nostra eventual victòria rau en el poder de la consciència. Mantenir-nos units, persistents, tenaços i compromesos ens farà guanyar. Ells volen que els odiem i ens esgotem solets, perquè odiar és molt cansat. Però no ho aconseguiran.
No ho han aconseguit mai. En les pitjors situacions, en la tirania més infecte, quan no existia Twitter i l'odi no es podia canalitzar en 140 caràcters, ens hem reclòs en nosaltres mateixos, en les nostres famílies i entorns i ens hem fet més forts allà on no podien controlar-nos.
Per això, els jutges espanyols tenen aquesta determinació inquisitorial perquè els nostres polítics abjurin de la seva ideologia: infundir-nos el temor que poden controlar les nostres consciències -saben que la por bloqueja l'odi. I la por ens fa petits i vulnerables.
En canvi l'odi es pot transformar en amor poderós i abassegador. I ens han regalat pous de manà per anys: l'odi que vam desprendre l'1-O, l'empresonament dels nostres líders polítics i socials, o en el darrer atac a la nostra llengua petita, minoritària, mil·lenària i unversal.
Agafem doncs tota aquesta bilis que portem setmanes disparant a tort i a dret i descomposem-la, processem-la i reciclem-la. Refugiem-nos momentàniament allá on sempre serem lliures i seguim endavant amb pas ferm. No hem de demanar perdó per existir. Som i serem.
