El pròxim 28 de maig se celebren eleccions municipals, una altra vegada. Ningú no té la sensació que ja han passat 4 anys, però com ens passa amb tants altres càlculs, hem de descomptar els gairebé 18 mesos de confinaments i restriccions vàries derivades de la Covid que ens van trasbalsar la vida. També al govern de Malgrat de Mar. Repassem-ho.
La legislatura ja no va començar amb gaire bon peu. El vot de càstig d'una part de Malgrat de Mar contra la moció de censura i al govern del quadripartit es va aglutinar en el PSC atorgant-li 8 regidors. No obstant això, el govern sortint va mantenir la majoria absoluta i tot indicava que hi hauria continuïtat en el projecte polític que s'havia iniciat, amb tots els equilibris i tensions però també amb els consensos i fortaleses, tot just un parell d'anys enrere.
La candidatura de JuntsxCat - Malgrat ens Mou amb els seus dos regidors, i de la qual jo en formava part com a núm. 3 de la llista, va decidir pactar amb el PSC d'en Joan "Sense Censura" Mercader, com resava el seu eslògan electoral. En conèixer la decisió vaig abandonar el projecte pels motius que vaig explicar en el seu moment i que avui segueixen ben vigents.
Bé. Amb el govern 8+2 del PSC+MeM, i contra la voluntat de la majoria del poble que va apostar per la reedició de la coalició, es va iniciar la legislatura. Ningú no s'hauria imaginat mai que en l'espai de dos anys empalmaríem, com a mi m'agrada referir-m'hi, una triple crisi: el temporal Glòria, la Covid i la paralització de les obres del Passeig Marítim.
(Aaah, el Passeig Marítim. El 2010 l'alcaldessa Campoy ja en plantejava la remodelació, però no es posava cap termini i no va ser fins a finals del 2018 que el nou govern va desempolsegar el projecte i executar-lo. Però d'això en podem parlar un altre dia.)
El cas és que el govern va trampejar la triple crisi durant els dos primers anys de legislatura, amb alguns encerts i massa errors, alguns comprensibles i compartits amb altres administracions, davant d'una situació excepcional i sobrevinguda, i d'altres més difícils de justificar i atribuïbles a la manca de projecte o de capacitat política.
El dubte es va escatir poc després quan el novembre del 2021 l'alcalde Mercader anunciava que plegava del càrrec per motius personals i familiars. Aquest és un tema delicat; però endavant: si tu ets alcalde i decideixes plegar, perfecte; ara bé, ho has d'explicar. Ho has d'explicar pel compromís com a alcalde que has pres amb més de 18.000 persones. I si realment és una qüestió familiar o mèdica la gent ho entendrà, ho respectarà i a més a més et farà costat. Però no ha estat el cas, i apareixen els rumors i les soto voces.
Algunes males llengües, al no haver-se assabentat ni haver estat informades de cap infortuni del batlle malgratenc, conclouen que el pretext adduït és només això, una cortina de fum, i pensant-ho bé, tant de bo sigui així, ja que voldrà dir que en Joan i la seva família estan bé, i que tot es deu al tacticisme polític. En aquest cas, l'alcalde censurat per la moció del 2017, s'hauria autocensurat el 2021. L'alcalde sense censura, censurat pel seu propi partit. Quines coses.
En qualsevol dels casos, la legislatura no estava sent el paradigma de l'eficiència i el lideratge; la paràlisi posterior al confinament i la somnolència col·lectiva dels malgratencs, mancats de qualsevol projecte il·lusionant, ens ha fet entomar el relleu a l'alcadia com tot el que té a veure amb el consistori: amb apatia, menfotisme i desinterès.
D'ençà del traspàs de vara les coses no han millorat. Seguim en un estat d'ensopiment general, de poble trist i desmoralitzat. La gent del mercat, les associacions, els comerciants, els hotelers, els restauradors, els càmpings, els clubs esportius i un llarg etcètera de col·lectius i ciutadans continuen desencantats per una gestió cada vegada més bradicàrdica; una letargia que ja dura masses anys.
Si les perspectives no eren prou desoladores us encoratjo a que dediqueu 10 minuts a veure l'entrevista a l'alcaldessa del 8 de febrer a Ona Malgrat i fer-vos coneixedors del projecte que l'actual partit de govern planteja pels 4 anys vinents. Petit espòiler: cap idea, cap projecte, cap propòsit, cap iniciativa. Res de res de res. La constatació de la fi del cicle, la llangor d'un projecte de més de 40 anys, en definitiva, la crònica d'una mort política.